La jornada organitzada pel Clúster de la Construcció Industrialitzada de Catalunya (CCiC) va posar el focus en un tema tan urgent com inajornable: la necessitat d’accelerar la producció d’habitatge de qualitat per donar resposta al dèficit residencial que arrossega el país.
L’objectiu era clar: demostrar que Catalunya ja disposa del teixit empresarial, del talent i de la tecnologia per fer-ho possible a través de solucions constructives industrialitzades, competitives i escalables.
Després d’una breu introducció per part del president del CCiC i del director tècnic de l’ITeC, la jornada va donar pas a dues ponències que van evidenciar el potencial real del sector.
1. El paper clau de l’arquitectura en el nou paradigma
Un despatx d’arquitectura va mostrar com ha integrat, des de la fase de projecte, el coneixement profund dels sistemes que ofereix la indústria: materials, proveïdors, processos i metodologies de muntatge. El resultat? Edificis icònics, eficients i adaptables que donen resposta no només a les necessitats d’habitatge, sinó també d’hospitals, escoles i equipaments públics.
2. Tecnologia que accelera el futur
La segona intervenció, a càrrec d’un arquitecte i empresari amb una llarga trajectòria en la construcció, va presentar un sistema constructiu 3D d’última generació, capaç d’aixecar edificis de 3 a 9 plantes en temps rècord i amb un estàndard de qualitat molt superior als mètodes tradicionals. Una prova més que la industrialització no és futur: és present.
Un debat necessari per afrontar els reptes
Un dels moments més dinàmics va ser el joc participatiu, que va permetre als assistents posicionar-se sobre els reptes reals del sector: contractació, terminis, llicències, responsabilitats, finançament, cultura empresarial o resistències internes. El debat, moderat pel vicepresident del CCiC, va deixar clara una idea: cal alinear tots els actors per avançar.
Conclusions: Catalunya hi està preparada, però cal que l’Administració activi el canvi
La jornada va acabar amb un missatge contundent: Catalunya té la capacitat industrial per afrontar l’emergència habitacional. El que falta és que l’Administració adapti els procediments i entengui que aquesta transformació demana canvis estructurals en el circuit administratiu.
La industrialització ja no és una promesa. És una realitat que ha vingut per quedar-se. Ara el repte és adaptar les regles del joc perquè el sector pugui desplegar tot el seu potencial i donar resposta als reptes urgents del país.
