La construcció industrialitzada és molt més que una tendència: és una transformació profunda del model productiu, financer i social del sector de l’edificació.
Des del Cluster de Construcció Industrialitzada de Catalunya (CCiC) publiquem aquest estudi d’anàlisi comparativa europea, que examina com els països del nostre entorn —Escandinàvia, Alemanya i França— han consolidat models industrialitzats d’èxit, i quines són les barreres estructurals que encara limiten el seu desplegament a Catalunya
Un canvi de paradigma europeu
A Escandinàvia, la industrialització va néixer de la política pública d’habitatge: el Miljonprogrammet va permetre a Suècia construir un milió d’habitatges en una dècada i establir una cultura industrialitzada basada en la fusta.
Alemanya ha convertit la seva tradició d’enginyeria i robòtica en un sector de construcció d’alta precisió, amb el suport de mecanismes de finançament públic com el KfW.
França, per la seva banda, vincula la industrialització a grans projectes d’infraestructura i a la planificació estatal a través del pla France 2030.
Catalunya: potencial i reptes estructurals
Tot i disposar de capacitat tecnològica i talent, Catalunya encara afronta obstacles per a un desenvolupament sostingut del model industrialitzat:
- Lentitud administrativa en les llicències d’obra.
- Marc normatiu dissenyat per a inspeccions on-site.
- Limitacions financeres, ja que la banca encara no disposa d’instruments adaptats al model off-site.
El document proposa solucions com la creació del “Préstec Fabricant”, la figura de la “Prenda sense desplaçament” i l’impuls d’una plataforma col·laborativa de dades que connecti administració, indústria i finances.
El model CCiC: Co-factory, Co-share i Co-mentor
Des del CCiC, impulsem un model basat en tres eixos estratègics:
- Co-factory: espais industrials compartits per a la producció col·laborativa.
- Co-share: intercanvi d’estratègies per a l’eficiència i la digitalització.
- Co-mentor: acompanyament d’empreses tradicionals en la seva transició cap a models industrialitzats.
Aquest enfocament ha demostrat que és possible reduir un 70 % el temps de disseny i un 50 % els residus d’obra, obrint el camí cap a un sector més productiu i sostenible.
