Hi ha moments en què avançar no depèn de trobar una resposta millor, sinó de fer-nos una pregunta diferent, més addient a la realitat del moment.
Això és, en bona part, el que proposa el pensament lateral: sortir del recorregut habitual, qüestionar els supòsits amb què estem abordant un problema i explorar altres maneres d’arribar a una solució.
I la construcció industrialitzada ofereix un terreny especialment interessant per aplicar aquesta mirada.
Durant molt de temps, ens hem preguntat com podem incorporar més industrialització al model constructiu existent. Però potser la pregunta pot anar una mica més lluny:
Com dissenyaríem i construiríem si penséssim des del principi en tot el procés com un sistema industrial connectat?
Aquesta pregunta canvia moltes coses.
Canvia la manera de projectar, perquè el disseny incorpora des del principi les possibilitats de fabricació i muntatge.
Canvia la manera de coordinar, perquè arquitectura, enginyeria, indústria, fabricants, logística i construcció comparteixen informació i decisions abans d’arribar a l’obra.
Canvia la manera d’entendre la digitalització, perquè les dades deixen de ser només una representació del projecte i passen a formar part del procés de fabricació, planificació i execució.
I també canvia la manera d’entendre la innovació.
Perquè innovar en construcció industrialitzada no consisteix únicament a desenvolupar un nou producte, incorporar un robot o automatitzar una fase.
També consisteix a connectar millor allò que ja existeix.
Una tecnologia desenvolupada per una empresa pot trobar una aplicació en un altre àmbit. Un fabricant pot aportar una solució a una fase del projecte que tradicionalment es resolia d’una altra manera. Una empresa digital pot ajudar a anticipar una decisió que abans es prenia a l’obra.
Quan canviem la pregunta, apareixen connexions que abans no veiem.
I aquí és on el pensament lateral es troba amb la construcció industrialitzada.
El repte no és només construir més ràpid. És repensar el procés perquè puguem construir millor.
Del problema a l’oportunitat
La construcció afronta reptes complexos: productivitat, habitatge, sostenibilitat, costos, manca de temps, eficiència de recursos, digitalització, talent…
No existeix una única tecnologia ni una única empresa capaç de donar resposta a tot això.
Però sí que podem canviar la manera d’abordar aquests reptes.
Podem posar diferents coneixements en una mateixa conversa. Connectar indústria i arquitectura. Tecnologia i construcció. Recerca i empresa. Experiència i innovació.
És en aquestes interseccions on poden aparèixer noves preguntes i, amb elles, noves solucions.
Pensar diferent també és industrialitzar
La construcció industrialitzada representa una transformació profunda perquè ens obliga a avançar decisions, integrar processos i treballar amb una visió més sistèmica.
Però també ens convida a fer una cosa encara més important:
deixar de donar per fet que la manera com hem construït fins ara és l’única manera possible de construir.
Al CCiC volem contribuir precisament a generar aquest espai de pensament, connexió i col·laboració.
Perquè un clúster té valor quan posa en contacte capacitats diferents i aconsegueix que d’aquestes connexions sorgeixin coneixement, projectes i noves oportunitats.
I això també depèn dels nostres socis.
Cada empresa té una experiència, una tecnologia, un projecte o una manera de resoldre problemes que pot obrir una nova conversa dins de l’ecosistema.
