Què podem aprendre del model xinès per accelerar la transformació de la construcció a Catalunya? Una mirada a la demanda, l’estandardització, la integració de processos i les oportunitats per al nostre sector.
La construcció industrialitzada és un dels grans reptes i, alhora, una de les grans oportunitats per transformar el sector. Però, mentre a Europa continuem debatent com accelerar-ne la implantació, hi ha mercats que fa temps que experimenten amb models de producció a una escala molt diferent.
Amb aquest objectiu, Pere Armora, president del Clúster de la Construcció Industrialitzada de Catalunya (CCiC), ha participat a Xangai en el programa China for Construction Innovation, una experiència que ha permès conèixer de primera mà algunes de les línies de treball, tecnologies i models de desenvolupament que estan marcant l’evolució de la construcció a la Xina.
Les sessions acadèmiques i les visites tècniques han abordat qüestions com la industrialització, la transformació digital, els nous materials, la robòtica, la sostenibilitat, el BIM, la regeneració urbana i la construcció intel·ligent.
Més enllà de les solucions tecnològiques, però, el viatge deixa una reflexió especialment rellevant per al nostre context:
Potser el gran avantatge de la Xina no és disposar d’una tecnologia que aquí no existeix, sinó haver creat les condicions perquè la tecnologia s’adopti, s’integri i s’utilitzi a gran escala.
Aquesta és una de les idees que mereix una reflexió més profunda.
1. La tecnologia, per si sola, no transforma el sector
BIM, robòtica, prefabricació, nous materials o sistemes de fabricació avançats no són conceptes desconeguts a Catalunya. Les empreses del nostre sector ja treballen amb aquestes eines i desenvolupen solucions cada vegada més sofisticades.
La qüestió és una altra: com aconseguim que aquestes innovacions deixin de ser iniciatives aïllades i passin a formar part de la manera habitual de projectar, fabricar i construir?
A la Xina, una de les grans particularitats és la capacitat de combinar escala, velocitat i coordinació. La dimensió del mercat i el volum de desenvolupament d’infraestructures i edificació generen un context en què les solucions industrialitzades poden tenir continuïtat i aplicar-se en molts projectes.
Això ens porta a una primera conclusió: no n’hi ha prou amb desenvolupar tecnologia. Cal generar demanda, continuïtat i condicions perquè les empreses puguin invertir, especialitzar-se i millorar els seus processos.
Pregunta per al sector: què necessiten les empreses catalanes per passar de projectes industrialitzats puntuals a una activitat industrialitzada recurrent?
2. La demanda pot ser el gran motor de la industrialització
Un dels aprenentatges més interessants és el paper que pot tenir la demanda en la transformació del sector.
Quan els promotors i les administracions incorporen criteris d’industrialització, qualitat, sostenibilitat i digitalització en els seus projectes, envien un senyal al mercat. Les empreses poden anticipar necessitats, invertir en capacitat productiva i desenvolupar solucions amb més recorregut.
En canvi, quan la industrialització depèn exclusivament de la voluntat o de la iniciativa de cada empresa, el creixement pot ser més lent i fragmentat.
Això no vol dir que tots els projectes hagin de ser iguals ni que s’hagin d’eliminar les particularitats arquitectòniques o funcionals. Vol dir que cal trobar àmbits en què es puguin establir requisits, estàndards i solucions compartides que facilitin la repetició i l’aprenentatge.
La pregunta que ens hauríem de fer és si, a Catalunya, estem generant prou demanda perquè la indústria de la construcció pugui créixer i consolidar-se.
Pregunta per al sector: quin paper haurien d’assumir les administracions, els promotors públics i privats per activar aquesta demanda? Podrien els criteris d’industrialització tenir més pes en les licitacions i els projectes?
3. De projectes singulars a productes i sistemes replicables
La construcció ha treballat tradicionalment a partir de projectes molt individualitzats. Cada edifici té unes condicions, uns requeriments i unes solucions específiques.
La industrialització convida a introduir una altra mirada: identificar elements, sistemes i processos que es puguin estandarditzar sense renunciar a la qualitat ni a la flexibilitat del projecte.
Això significa avançar cap a solucions que es puguin desenvolupar, fabricar, comprovar i millorar de manera continuada.
En àmbits com els hotels, els hospitals, els equipaments, els habitatges o els edificis amb requeriments tècnics repetitius, aquesta manera de treballar pot obrir oportunitats importants.
No es tracta de fabricar tots els edificis en sèrie. Es tracta de deixar de començar sempre des de zero quan hi ha parts del procés que poden ser comunes.
Pregunta per al sector: quins elements o sistemes constructius del nostre mercat tenen més potencial per convertir-se en solucions estandarditzades i replicables?
4. La integració de tota la cadena de valor
Un altre aspecte fonamental és entendre la industrialització com una transformació del procés complet, i no únicament com el trasllat de determinades feines de l’obra a una fàbrica.
Perquè un sistema industrialitzat funcioni, les decisions s’han de prendre abans i amb més coordinació. El disseny, l’arquitectura, l’enginyeria, la fabricació, la logística i el muntatge han de treballar de manera integrada.
Aquesta coordinació és especialment important perquè una decisió tardana o un canvi no previst pot tenir conseqüències en la fabricació, els terminis, els costos i el muntatge.
En aquest context, el BIM i la digitalització són eines que poden facilitar la coordinació i la gestió de la informació. Però el seu valor real apareix quan les dades circulen entre els diferents agents i continuen sent útils durant la construcció, el lliurament i l’operació de l’edifici.
Pregunta per al sector: què ens falta per aconseguir una col·laboració més efectiva entre projectistes, fabricants, industrials, constructors i promotors des de les primeres fases del projecte?
5. Robòtica i nous materials: productivitat i qualitat
Durant el programa també s’han abordat aplicacions tecnològiques concretes, com la utilització de robots en l’aplicació de revestiments i recobriments arquitectònics.
Aquest tipus de solucions permeten explorar processos més regulars i controlats, amb potencial per millorar la qualitat d’execució, la productivitat i determinades prestacions dels materials.
També s’han presentat materials i recobriments a base d’aigua i resines, així com aplicacions orientades a millorar la protecció davant l’aigua i l’eficiència energètica dels edificis.
La lliçó és que la innovació en construcció no es limita a grans sistemes estructurals o a la fabricació modular. També es produeix en operacions concretes de l’obra, en els materials i en la manera d’executar-les.
La robòtica i l’automatització poden tenir un paper important, especialment en tasques repetitives, exigents o que requereixen una elevada regularitat. Ara bé, la seva incorporació ha de respondre a necessitats reals i a una anàlisi del seu valor en cada aplicació.
Pregunta per al sector: en quins processos de construcció veieu més potencial per incorporar automatització i robòtica? Quines barreres en dificulten actualment l’adopció?
6. La industrialització també és una estratègia de sostenibilitat
La transformació del sector xinès també s’emmarca en objectius de desenvolupament verd i sostenibilitat. Durant les sessions es van tractar qüestions com la reducció d’emissions, la regeneració urbana, els criteris ESG i la incorporació de tecnologia en el desenvolupament dels edificis i les ciutats.
La Xina ha establert com a objectius assolir el pic d’emissions de CO₂ abans del 2030 i la neutralitat de carboni abans del 2060. Aquests objectius formen part del context en què s’estan desenvolupant moltes de les seves polítiques de transformació.
Per al sector de la construcció, això reforça la necessitat d’avaluar els edificis des d’una perspectiva més àmplia: els materials, els processos de fabricació, el transport, el consum energètic, la durabilitat, el manteniment i el final de vida.
La industrialització pot contribuir a optimitzar recursos i reduir determinades ineficiències, però no és sostenible automàticament. Cal analitzar el cicle de vida de les solucions i mesurar-ne els impactes.
Pregunta per al sector: com podem assegurar que la industrialització avanci alhora en productivitat, qualitat i sostenibilitat? Quins indicadors hauríem de tenir en compte?
7. Què podem adaptar a Catalunya?
La comparació entre la Xina i Catalunya s’ha de fer amb perspectiva. La dimensió del mercat, el marc normatiu, el sistema productiu, la cultura empresarial i el model de promoció són diferents. No es tracta de copiar un model, sinó d’identificar quins mecanismes poden ajudar-nos a avançar.
De l’experiència observada se’n poden extreure algunes línies de reflexió:
- Impulsar una demanda més estructurada: incorporar objectius i criteris d’industrialització en projectes i contractacions públiques i privades, amb previsió i continuïtat.
- Avançar en estandardització: identificar sistemes i components amb potencial de repetició, desenvolupar catàlegs de solucions i facilitar-ne la prescripció.
- Integrar els agents des de l’inici: promoure models de treball col·laboratius que connectin disseny, enginyeria, fabricació i execució.
- Connectar la informació digital: fer que el BIM i les dades de l’edifici siguin útils durant tot el cicle de vida, incloent-hi el manteniment i l’operació.
- Explorar noves oportunitats en rehabilitació: estudiar com els sistemes industrialitzats poden contribuir a resoldre reptes com la renovació d’instal·lacions, l’accessibilitat, les ampliacions o la millora energètica dels edificis.
Aquestes línies no són receptes tancades. Són àmbits que mereixen debat, contrast i, sobretot, col·laboració entre els diferents agents del sector.
La gran reflexió: què hem de canviar perquè la industrialització avanci de debò?
L’experiència a la Xina ens convida a ampliar la mirada. La transformació de la construcció no depèn només de disposar de noves màquines, materials o eines digitals. Depèn també de com s’organitza el mercat, de quina demanda es genera, de com es relacionen els agents i de la capacitat de convertir el coneixement en processos que es puguin aplicar i millorar.
Potser aquesta és la reflexió més important que ens deixa el viatge:
La tecnologia pot ser el motor, però necessitem un sistema que permeti posar-la en pràctica a escala.
Des del Clúster de la Construcció Industrialitzada de Catalunya volem que aquesta experiència serveixi per obrir una conversa útil amb les empreses i professionals que formen part del nostre ecosistema.
I ara volem escoltar-vos
Quins aprenentatges d’aquest model considereu més interessants per a Catalunya? Quines experiències ja esteu desenvolupant a les vostres empreses? Quins obstacles us trobeu quan intenteu industrialitzar processos o incorporar noves solucions?
Us convidem a compartir les vostres reflexions, exemples i propostes amb el CCiC.
Podeu fer-nos arribar les vostres aportacions a comunicacio@ccic.cat o compartir-les al grup Connexió CCiC.
Volem recollir aquestes perspectives i posar-les en comú. Perquè la transformació del sector no es construeix només observant què fan altres mercats, sinó connectant el coneixement i l’experiència de les empreses que tenim aquí.
Mirar cap al món ens obre perspectives. Compartir el que sabem ens permet avançar com a sector.
Clúster de la Construcció Industrialitzada de Catalunya (CCiC)
